“Caminar és la millor medicina para el home.” Hipòcrates
Podria semblar una combinació “simplona”, la reinvenció de la sopa d’all. Reinventar-la no, però ja que estem dins l’era del coneixement i de la consciència, posem coneixement i consciència en el que fem: a per què caminar (Walking) i com i per a què unir-lo a conversar (Coaching).
M’explico, les àvies fa anys que ho practiquen, passegen i xerren, i després de fer-ho es senten bé i per això repeteixen. Fins ara s’atribuïa el sentir-se bé als beneficis de socialitzar-se i als beneficis fisiològics de l’exercici físic com la generació d’endorfines i l’activació del sistema cardiovascular entre molts altres àmpliament descrits més enllà de les recomanacions antisedentaris del tipus “camina 30 minuts al dia”.
La novetat, és que a part dels beneficis fisiològics de l’exercici físic i de caminar, en els últims anys se n’han contrastat amb diferents estudis els beneficis psicològics1. Si m’apureu, aquests beneficis per se tampoc son res nou, fa mil·lennis que els peregrins els gaudeixen i més temps encara que s’aconsella caminar com a inici de la pràctica meditativa a orient. Però ara que disposem de proves científiques que demostren els efectes de la meditació sobre l’activitat cerbral2, ens trobem en posició de certificar el perquè dels seus múltiples beneficis.
Una altra novetat radica en el fet que ja no es tracta d’una pràctica espiritual fora del nostra abast que requereixi hores de sacrifici; ara sabem que son uns beneficis als que podem accedir a diari pràcticament sense esforç. Em refereixo a que el nostre cos per el simple fet de caminar ens treu de l’estat d’estrès ja que equilibra l’activitat dels dos hemisferis del cervell de forma automàtica3, sí automàtica, que es casi com dir gratis, sense necessitat de pastilles, teràpies o il·luminacions.
“no es pot resoldre un problema des del mateix nivell de comprensió que l’ha creat”.
La situació d’estrès4 col·loca al nostre organisme en estat de reacció “animal” davant del perill: fugir o lluitar.
Augmenten les freqüències cardíaca i respiratòria i pugen els nivells de sucre en sang per disposar de l’energia necessària de forma ràpida entre altres efectes. En aquest estat, el cos, i per tant la ment, que no van tant separats com les paraules indiquen, no està en disposició de crear opcions futures i noves possibilitats. Està lluitant per sobreviure.
El curiós del cas és que el nostre dia ens col.loca en aquest estat pràcticament sense donar-nos-en compte, i des d’aquí ens exigim ser més creatius, més flexibles i adaptables al nostres entorn canviant, ser la nostra millor versió.
Paradoxal, ¿veritat?
Col·loquem al nostre organisme en un estat en el que tots els seus recursos es preparen per sobreviure i després li demanem que creixi, que sigui creatiu, que tregui els seus millors recursos, que es revisi i trobi nous enfocs.
Aquí és on apareix la sinèrgia amb el Coaching. Ja que el Coaching consisteix en un procés a través de la conversa que permet identificar els recursos del client i posar-los al servei dels seus reptes. Es tracta d’un procés orientat a l’acció on el Coach acompanya al client a aconseguir els seus objectius i que sol implicar creativitat per veure la realitat des de noves prespectives.
Tot i que un bon Coach disposa de varies eines per estimular el procés, des d’un estat estressat, primer s’haurà d’aconseguir crear aquest espai per deixar de preocupar-se per sobreviure.
Així doncs, amb el Coaching & Walking, el que estem fent és:
- acompanyar amb el cos al procés que li demanem a la ment.
- generar un estat corporal i mental des d’on els nostres recursos interns estan més accessibles, un estat que facilita, acompanya i accelera la reflexió i la creativitat per pare del cliene.
- potenciar el canvi de perspectiva a través del canvi d’entorn al sortir al exterior.
- trencar amb la rutina i no tenir límits físics (parets) facilita trencar limitacions mentals.
- reconectar amb la versió més autèntica i inspirada de nosaltres.
- donar espai per preguntes i respostes que no tenen cabuda en el nostre dia a dia.
- maximitzar els resultats del procés de Coaching.
Al final, el cos és més savi del que hem volgut reconèixer, i si no ¿qui no ha sentit la necessitat que li toques una mica l’aire o d’estirar les cames en moments d’estrès? Bé, ara en ja sabem el perquè.
¡El Coaching & Walking és un 2 per 1 en el que el resultat és molt superior a 2!
1 Marquez, S. Beneficios psicológicos de la actividad física. Revista de Psicología General y Aplicada., 1995, 48 (1), 185-206.
2 Dispenza, J. (2014). El placebo eres tú. Barcelona: Urano.
Jorge Dispenza en el seu llibre “El placebo eres tú”, il.lustra amb electroencefalogrames l’efecte de la meditació en les ones cerebrals: el pas d’ones beta correponents a l’estat de vigília a ones alfa corresponents a un estat de relaxació en el que podem prestar atenció i crear, i inclús al estat zeta per a experts en meditació.
3 L’estimulació hemisfèrica bilateral es una teràpia psicològica efectiva en situación d’estrés coneguda com EDMR i es pot aplicar amb moviments oculars ràpids o través d’estímuls bilaterals auditius o tàctils. Els estímuls bilaterals tàctils també es coneixen com tapping, caminar no es recull com a tapping en el sentit estricte, si be implica l’activació d’ambes part dels cos amb els mateixos principis; existeixen estudis que en proven la seva eficàcia com:
Mert, Agali, and Eric Vermetten. “Military motion-based memory desensitization and reprocessing (3MDR): a novel treatment for posttraumatic stress disorder–proof of concept.” Journal of CyberTherapy and Rehabilitation 4.2 (2011): 212+. Academic OneFile. Web. 5 Oct. 2016.